Ja només queden quatre dies perquè arribi el moment, si si ... el dia en que l'Ivan i jo marxem a viatjar per l'India. Sabem quan marxem, però no pas quan i com tornarem, per primera vegada a la nostra vida viatgem sense rellotges, sense calendaris i sense preses i la veritat és que ens fa molta il·lusió.

Aquests últims dies són una mica estresants per nosaltres: preparatius, últimes compres, comiats, decidir què posar a la motxilla (aquell espai reduït on has de ficar tot el que puguis necessitar per un període indefinit de temps...) i no ens enganyarem...ara mateix això és el que més neguit em crea ja que disposem de tantes coses que considerem imprescindibles i que segur que d'aquí un temps ja no ho seran tant.

Tinc que dir-vos que des de fa uns dies enrere estic experimentat certs sentiments ambivalents, per un costat emprenem amb molt desig i il·lusió un projecte personal i podríem dir que vital, que probablement ens enriqueixi moltíssim, però a la vegada, deixem enrere a moltes persones que ens estimem, persones que segur que trobarem a faltar i que portarem amb nosaltres al llarg d'aquest nou camí que començarem ben aviat. Podríem dir que hem decidit donar un gir a les nostres vides, sortint dels convencionalismes habituals i fent allò que realment ens ve de gust: viatjat, viatjar i viatjar! i així conèixer noves maneres de viure la vida, de pensar, costums, etc.

Al llarg del nostre viatge ens encantarà poder anar-vos explicant les nostres experiències i sensacions, per tal de traslladar-vos ni que sigui per un segons, aquells indrets desconegut on ens trobem.

Bé, per el moment res més a dir-vos que Phir Milengue (ens veiem).