Benvolguts amics i amigues, en primer lloc agrair la vostra participació amb els comentaris que aneu aportant dia a dia a la web, fa molta il·lusió visitar la pàgina i veure la gran quantitat de gent que segueix la nostra petita aventura així que us animem a que continueu participant com fins el moment; tanmateix, nosaltres mirarem d'anar actualitzant més sovint i anar pujant les fotos que anem fent per poder-les compartir amb tots vosaltres.

Tal i com us vam explicar en l'últim post, degut a les altres temperatures de Delhi vam decidir tocar el dos d'allà i marxar cap a Manali, al nord de l'India, concretament a l'estat d'Himachal Pradesh. Arribar a Manali va ser tota una experiència, caracteritzada per un trajecte en autobús de gairebé vint hores, en les que no vam poder aclucar l'ull donat el mal estat de les carreteres que feia que estiguèssim donant vots a l'autobús durant tot el trajecte, travessant vertiginosos penyassegats a una velocitat esfareidora i és que si no us ho havíem comentat anteriorment, aqui a la India es condueix esbojarradament des del punt de vista occidental; anar per les carreteres de la India és com anar per una carrera de "los autos locos" amb un munt de vehícles diferents on cadascun d'aquests va a la seva bola; en definitiva, acollona bastant.

Vam arribar a Manali, esgotats, sense haver pogut dormir i amb una gana de mil dimonis; l'autobus ens va deixar en una esplanada on aparquen tots els autobusos que arriben a Manali de diferents indrets, i aleshores arribava el moment de penjar-nos les nostres motxilles i anar en busca d'allotjament. La veritat és que al baixar de l'autobús estàvem una mica aturdits, desnutrits i marejats i ja ens estaven esperant els típics caçadors de guiris que s'acosten a tu oferint-te la millor habitació a un bon preu. Nosaltres davant la manca d'experiència i l'esgotament que portàvem, accedirem a ser portats a un d'aquests hotels; les habitacions dobles amb lavabo costaven unes 250 rupies (que al canvi són al voltant de 5 euros) i aparentment estaven força bé. Tanmateix, vam adonar-nos que la vella Manali era una zona molt turística, plena de guiris "fumats". La impressió que vam tenir d'aquest indret era de com si ens haguessin transportat per uns instants al west end Eivissenc, ple de guiris i indis que van tot el dia borratxos i fumats...començàvem bé el nostre viatge camí a l'espiritualitat. Perquè us feu una idea, al arribar a l'hotel i després d'haver fet el check in, el noi del hotel el primer que ens va preguntar era si fumàvem i que si volíem hachís no dubtèssim en demanar-li. Val a dir que en aquest poble només i vam restar un dia, ja que aquell dia a la nit succeiren un seguit d'esdeveniments que precipitaren la nostra marxa, fent novament les motxilles i pirant a un lloc on puguèssim estar més tranquils.

Els fets esdevinguts en aquell hotel foren forca surrealistes i a dia d'avui encara ens costa de creure. Be, vaig al gra; l'inquili que teniem a sobre de la nostra habitacio es tractava d'un guiri angles que ja quan vam arribar a l'hotel al voltant de les 12 del migdia anava borratxo com una cuba i amb prou feines podia aguantar-se dret. Doncs be, a la nit, cap alla les 12.30 hores el paio anava tant passat de voltes que s'escoltava com va caure varies vegades del llit a terra, com ensopegava amb ves a saber el que tenia a l'habitacio, etc. pero el punt i final dels fets fou quan el paio es posa a pixar al mig de la seva habitacio, i donat que nosaltres estavem sota i el sostre es limitava a ser unes fustes mal posades amb una catifa sobre, doncs ja us podeu imaginar el que va comencar a passar... si si...ens van comencar a caure els pixats del tiu borratxo...tota una experiencia per no oblidar. Davant aquests fets i veient com la gent alla s'ho prenia tot amb molta calma, fen-te sentir com un bitxo raro perque els hi dius que no fumes...decidirem marxar d'aquell indret de fumetes borratxos, agafant un rickshaw direccio a un petit poblet ubicat a uns 30 quilometres de Malani, anomenat Vashisht.

Be, a Vashisht sembla que hem trobat la calma. Es tot molt tranquil i des de la nostra habitacio tenim unes vistes impressionants de les muntanyes. La temperatura es ideal durant el dia estem a uns 20-25 graus i a la nit arriba a fer fins i tot fred. A Vashish tenim pensat quedar-nos un parell de setmanes ja que estem molt tranquils, frescos i relaxats. Hem estat fent investigacions pel poblet i fan cursos de ioga i reiki, aixi que no descartem potser apuntar-nos a algun d'aquests cursos.

Avui al mati ens hem despertat amb sons de tambor i trompetes tipiques de la zona, al baixar a esmorzar el noi de l'hotel ens ha estat explicant que estaven resant al deu de la pluja donat que els monzons ja estan propers, i es que a la India la pluja es simbol de vida i prosperitat motiu pel qual els indis es mostren tant alegres quan plou. Us he de dir que unes hores mes tard ha caigut un bon xafec aixi que al nostre amic Pico del temps a TVE3 li haurem de recomanar aquesta pregaria quan vinguin temps de sequera a Catalunya.

Imaginem que frisseu per poder veure les fotos, les anirempujant perque tingueu una idea del que es trobar-se per aqui.

Una abracada molt forta a tots i a totes.