Sandra ha escrit...
Namaskar family & friends!
En primer lloc vull felicitar a un molt bon amic que es avui el seu aniversari i fa 26 anyets. Ponsi, torronet... moltes moltes felicitats;espero que passis un molt bon dia i t'envio una abracada enorme des de la llunyania.
Avui us escribim des d'un cyber a Shimla, a on vam arribar fa quatre dies. Tot i que els viatgers que ens vam anar trobant no ens recomenaven venir aqui perque segons ells es un lloc molt lleig que no val la pena visitar, a nosaltres ens sembla un lloc alucinant, molt maco tot i que es tambe molt car.
Aqui es on venen de vacances la gent pija de la India, aixi que es veu tot de indios amb roba cara, telefons movils dultima generacio i un munt de restaurants i bars per a gent moderna.
Si no sortim aviat daqui ens gastarem tota la pasta en frappucinos de chocolate!!! i no ho dic per dir, aqui tot va molt car,un cafe et pot costar unes 50 rupies (1 euro) i hem pagat unes altres 50 rupies per un parell de cocacolas... de fet, hem sopat un parell de nits per 200 rupies (uns 4 euros) i ens ha semblat un atraco a mano armada, pero clar, despres de menjar per menys dun euro els dos tot lo que passa de 50 rupies ens sembla car.
Shimla era antigament la capital del estat, a on venien els britanics durant els mesos destiu, perque aqui no hi fa tanta calor. Aixi que tots els edificis son destil britanic, el que passa que van fer la ciutat a una muntanya i tots els carrers son o be de pujada o be de baixada. Total, que aquesta ciutat a part de cara, es esgotadora i no hi ha un sol carrer en pla, tenim les cames fetes caldo de tant caminar... i es que tampoc hi ha rickshaws, fins i tot el carrer principal que va dun costat a laltre de Shimla es peatonal.
Una altra cosa que ens ha cridat la atencio es que esta tot molt net, al menys els carrers mes principals per on hi ha mes turistes, i es que aqui es nota que hi ha pasta. Tambe hi ha cartels que avisan que fer les teves necessitats al carrer pot suposar una multa de 500 rupies, i tambe es veu que esta prohibit fumar als espais publics, inclus al carrer.
Aqui no hi hem vist vaques, pero hi ha un munt de monos. De fet, el dia que vam arribar un mono em va donar un bon susto al veure'l i vaig fer un crit, la questio es que el mono tambe es va espantar i tambe es va posar a cridar... semblava una sequencia de dibuixos animats, no es sabia quin dels dos estava mes espantat, si el mono o jo.
En qualsevol cas sembla que els monos aquestos son pacifics i aqui la gent ni els mira, com si fosin els coloms de plasa catalunya. Estan per tot arreu. Fins i tot al hotel ens han dit que deixem les finestres tancades perque sino es fiquen els monos a les habitacions i la lian.
El trajecte per venir fins a Shimla des de Manikaran va ser mes dur del que pensavem. No hi havia bus directe i vam tenir que fer dos trasbordos. Primer de Manikaram a Bhuntar, de Bhuntar a Mandi i de Mandi finalment a Shimla. De tota manera els busos estan molt ben organitzats i no vam haver desperar ni un minut per fer els trasbordos, era arribar a la estacio, baixar del bus i pujar a un altre. Van acabar sent unes 12 hores de bus, dos o tres hores mes del que haviem calculat, i es que aqui tot depen del estat de les carreteres. Les carreteres aqui no estaven malament pero tenien moltes curves, normal si es te en conte que es zona de muntanyes, i el paisatge impressionant, semblava que ens haviem ficat al mig d'una selva amb l'autobus. Tot molt verd, amb molta vegetacio i molta aigua, tant dels rius com de la pluja.
Des de que som a Shimla no ha tornat a ploure, pero tampoc no surt el sol, esta tot cobert. Igualment veient que quan plou es pot passar dos dies seguits ploguent hem decidit tornar a pujar cap al nort i mirar de deixar enrera els monsons. Aixi que dema sortirem cap a Sarahan, al valle de Kinnaur, i despres cap al valle de Spiti amb idea de pujar fins a Ladakh. Aixi que fins que arribem a Leh sembla ser que no tornarem a tenir internet, ja que les instalacions per aquesta part de la India semblan una mica deficients.
Ara que me'n adono, m'he posat a explicar coses de Shimla i no us hem explicat res de manikaran... la memoria falla, i sembla que aixo ens passa a tots els espanyols perque els indios sempre ens diuen que spanish people have bad memory... en fin.
A Manikaran hi vam estar tambe quatre dies o cinc abans d'arribar a Shimla. Es un poble petit ficat entre dues muntanyes, just passa un riu al costat pero aixo no es lo mes important daquest poble. A Manikaran hi ha fonts termals, igual que a vashisht pero mes bestia. Aqui l'aigua surt bollint, literalment, hi podries cuinar arros o fins i tot un plat de pasta. Hi ha tambe uns banys publics, molt mes impressionants que els de Vashisht ja que estan ficats a dins del temple, amb piscina coberta i a l'aire lliure. Hi ha dos temples, un dedicat al deu Shiva i un altre per els sikhs, aquestos que duen el turbante i no es poden tallar els cabells. Es un temple dedicat al Guru Nanak, que es veu que es molt important, per aixo tots els turistes sikhs van a Manikaran a visitar el temple.
Avui hem anat a correus per enviar un paquet cap a casa i us hem de dir que ha estat tota una experiencia. Be, la questio es que vam passar-nos amb l'equipatge i ens hem trobat que no hi ha ni deu que pugui amb les motxiles, aixi que hem fet un paquetet amb algunes coses que no estem fent servir o be que son prescindibles (i no em refereixo a la planxa dels cabells, aquesta continua el viatge). La aventura ha estat que primer s'ha d'empaquetar tot en una caixa i precintar-la be. Despres s'ha d'anar a un tailor (costurero) a que et facin un saquet de tela blanca a mida de la caixa; despres l'acaven de tancar cosint-la i finalment la segellen amb cera vermella com si fos una carta del rei. Despres amb el teu paquetet ben mono te'n vas a la oficina de correus i fas cua. Quan et toca el torn i estas parlant amb la Sra. de la oficina que t'explica com omplir un formulari en el que fins i tot has de deixar reflectit quin es el contingut del paquet, un munt d'indis es tiren damunt de la finestreta i sense respectar el torn comencen a entregar cartes i altres paquets. Finalment sembla que el paquet l'hem aconseguit enviar correctament. (Bea, ja ens avissaras quan arribi)
Dema sortirem cap al nou desti, i espero que per aquella zona ens posarem les botes menjant mes momos, thupkas i tot tipo de plats tibetans. Per cert, pels mes curiosos....des de la primera setmana que trobo a faltar un bon jamoncito (del que llora) un vinet de la Rioja: nomes us dic que amb la llonganissa de pages ja hi he somiat....estava de bona mentre me la menjava....per lo de mes estem menjant molt be i forca variat tot i que casi sempre vegetaria per questions de salubritat.
Fins aviat