Als reportatges de La 2 havia vist com Srinagar era comparat amb el paradís, un lloc d'una bellesa extraordinària i d'una pau inigualable. Havia vist també com les shikaras, les petites barques de colors, navegaven lentament per el llac ple de nenúfars deixant passar el temps sense presa.

Havia vist també com alguna houseboat de fusta decorada amb filigranes flotava al ben mig del llac, lluny de tot, aliena al que passava a la vora on els pescadors preparaven els seus estris per començar la seva jornada i la gent mirava al cel intentant saber si aquell dia plouria o no.

Uns doscents kilometres abans d'arribar a Srinagar van començara pujar al bus una serie de personatges oferint-nos insistentment allotjament, trekings i altres serveis turístics. I quan vam arribar a l'estació un exercit d'aquestos caçadors de turistes ens esperaven ja impacients. Quan es va obrir la porta, en lloc de deixar-nos sortir, van entrar tots ells de cop a oferir-nos els seus serveis, hotel, houseboat, excursions, taxis o guia turístic... com si allò fos la fi del món i aquella la nostra ultima oportunitat de gaudir de la vida.

Vam sortir de l'estació tan ràpid com vam poder i alguns d'ells ens van seguir amb una targeta del seu hotel a la ma. A tots aquestos s'hi van afegir els conductors d'autorickshaws que esperaven a la carretera. Nosaltres vam continuar caminant, casi corren, sense saber cap a on anàvem, la qüestió era sortir d'allí. Volíem anar cap al llac on hi havia un hotel que ens havíem recomenat, així que quan vam veure un policia vam anar a demanar-li cap a quin costat havíem d'anar. Ell ens va oferir allotjament i taxi, però no ens va indicar la direcció que havíem d'agafar.

Una bona estona després i encara amb un grup de paios al darrera oferint-nos a crits els seus hotels, vam trobar el llac on els nenúfars havien estat substituits per ampolles de plastic i altres tipus d'escombraries. Els pescadors ja no hi eren i en el seu lloc hi havia venedors de pashminas i una quantitat inimaginable de shikaras amb els seus tripulants oferint-nos hotel, hashis i una volta pel llac.

Les houseboats ocupaven una gran part del llac, n'hi havia cents, mils. Algunes mig enfonsades, d'altres enfonsades del tot i amb les filigranes de la fusta tapada per cartells publicitaris. A la nit aquestes cases flotants encenien llums de colors i posaven musica de Pink Floid i The Doors.

Una vegada acomodats al hotel, quan encara ens en feiem creus, ens van tocar a la porta. Era un venedor a domicili que ens volia vendre joies al que vaig acabar tancant-li la porta als morros perquè sembla que no entenia la paraula NO.

Al dia següent ens va sorprendre poder passejar per la part antiga de la ciutat sense que ningú ens oferís res. Als jardins mogols hi vam trobar la bellesa que ha perdut la ciutat, i a mitja tarda ens vam retrobar amb la pau que haviem donat per impossible donant una volta amb shikara per els canals del llac entre els jardins flotants.