En els mesos que portem de viatge encara no havíem tingut problemes de comunicació com els que estem tenint aquí a Sri Lanka. Per començar els idiomes oficials, tant el sinhala com el tamil, son absolutament incomprensibles per a nosaltres i ens sonen com un munt de grunyits i crits que no sabria reproduir - a vegades ens mirem l'un a l'altre i ens preguntem si realment s'estan comunicant o si senzillament se'ls hi ha anat l'olla -, així i tot hem provat d'aprendre algunes paraules bàsiques per integrar-nos una mica en la cultura.

- Com es diu hola en el teu idioma?
- Hi
- No, però com es diu en sinhala?
- mmm... en sinhala diem Hi!
- ... i com es diu adéu? - Bye.

Hem desistit, sembla que a part del problema idiomàtic hi ha una mena de barrera cultural que ens impedeix entendre'ns, i coses tan senzilles com demanar un te es poden convertir en una lluita on tenim totes les de perdre, com ens va passar a Nuwara Eliya fa unes setmanes.

- Un té amb llet, si us plau.
- No tenim té, llet tampoc. Et puc servir un cafè.
- ...Ok, doncs un cafè.
Al moment el cambrer serveix un te a la taula del costat i li demanem explicacions. - No sir, això no és te, això és te negre.

Fota't, no tenen te, tenen te negre! però encara ens vam quedar més a quadros quan finalment ens va servir el cafè amb llet - no ha dit que no tenien llet? -, i a vegades no sabem si ho fan per enredar-nos o si és que son així d'enrevessats.

En qualsevol cas, el que de debò em fa més ràbia es quan t'has de queixar d'alguna cosa i misteriosament tothom amb qui havies estat parlant en anglès deixa d'entendre aquest idioma, es fa el suec i resulta que ara només parla sinhala. Així no hi ha forma de comunicació possible, és com parlar amb una pared. Però ja ho diuen que de tot se´n aprèn, ara som nosaltres els primers en dir que no parlem anglès quan alguna cosa no ens interessa.

Hola a tots i a totes, avui és dia 22 de desembre i el primer que em ve al cap són aquell grapat de nanos cridant incansablament els números de la loteria; el sorteig és com el coet de sortida que ens avisa de que el Nadal està ja molt aprop.

Tots els que em coneixen sabran que des de fa uns anys no sóc gaire propícia a aquestes dates, tot i així aquest any des de la llunyania estan resorgint en mi certs instints nadalencs, imagino que fruit de la nostàlgia per no trobar-me a la meva terra i rodejada dels meus, i és que en els meus 26 abrils aquests nadals seràn els primers que passaré lluny de la família, i quan dic lluny vull dir realment lluny, a un redimoni d'illa perduda al sud del continent asiàtic, celebrant el nadal d'una forma ben extranya.

Us deveu estar preguntant que què vull dir quan parlo de coses extranyes, veritat? doncs bé, em refereixo a trobar-te a 35 graus de temperatura al mig de la platja xuclant un coco fred per convatre el calor i estar envoltada d'arbres de nadal, guirnaldes i altres motius nadalencs, per no parlar-vos de la decoració que simula la neu en forma de missatges de Merry Christmas que es poden llegir als aparadors de les tendes, on els més agossarats arriban fins i tot a posar un simulacre de ninot de neu. I jo em pregunto, tan habitual és que nevi a aquesta illa tropical com per fer servir aquest tipus de decoració nadalenca?

Creureu que sóc una exagerada i que no és per tant, però que me'n dieu si anessiu pel carrer i de cop i volta vegessiu a un seguit de bous amb guirnaldes de coloringus a dalt dels seus caps, arrosegant un carro en el que hi van pujats uns paios vestits amb jaqueta i gorro de franela vermella a ple sol del migdia, amb la cara pintada de blanc -perquè aquí son més negres que el carbó - simulant ser el pare noel i cantant nadales - o això semblen - en un idioma del que no arribem a distinguir una paraula d'una altra?

Davant tot això, des de dospeixos hem volgut estar a l'alçada i us volem felicitar el Nadal amb una postal un tant insòlita. Molt bon Nadal a tots i a totes!

Per cert, durant aquestes festes mengeu tot el turró i el pernil- del bo eh- que desgraciadament nosaltres no podrem menjar. Sou uns privilegiats!

Hola de nou amics i amigues, darrerament hem tingut la web una mica oblidada, hem estat viatjant per la Hill Country que en diuen aquí - els pobles de muntanya - i no hem tingut gairebé accés a Internet. Però ara que tornem a tenir connexió mirarem de posar-nos les piles i pujar algunes fotos.

A part de canviar d'aires també hem aprofitat per caminar - molt - per les plantacions de té de tots aquests poblets. També hem visitat una factoria on ens han ensenyat tot el procés de producció, tot i que amb el davantal i el gorro que ens van fer posar per entrar-hi semblàvem més els Super Mario Bros que un parell de viatgers encuriosits per aquesta planta mil·lenària.

En contra partida he de dir que encara no hem pogut provar un té de qualitat des de que estem a aquesta illa, el més bo el produeixen només sota comanda i és estrictament per exportar, el més normal és que et posin el té de sobre com el que hem comprat tota la vida al super. En canvi tothom amb qui hem parlat està orgullós de que al seu país tinguin 'el té més bo del món' quan realment ni l'han provat, així que si algú de vosaltres estava pensant en venir aquí per prendre'n una bona tassa casi que s'ho pot estalviar.

També hem agafat el nostre primer tren a Sri Lanka, un tren a vapor amb només dos vagons fets de fusta de dalt a baix. Vam tenir la sensació d'estar pujats a un d'aquells trens que els parcs d'atraccions tenen reservats per els nens. La Sandra se les va veure putes per pujar-hi perquè la porta estava a més d'un metre d'alt, però després va gaudir com un marrec amb les vistes de la jungla i no va parar de fer fotos durant tot el camí.

Com el clima era força fred - i la Sandra diu que no ha vingut aquí a passar fred - vam tornar a baixar cap a les platges del sud fins arribar de nou a Hikkaduwa. Aquí ens hem trobat que ja és temporada alta, però no hi ha més que un grapat de guiris panxuts bevent cervesa i, això si, un munt de personatges contant històries del tsunami per tal de donar pena i enredar als turistes a canvi d'unes rupies - o d'una ajuda com diuen ells -.

Estarem per aquí fins a la setmana que ve quan anirem al aeroport, no per marxar sinó per anar a recollir a la family que ve a passar el cap d'any fent surf i prenent el sol. Un cap d'any diferent.