Avui estrenem secció que hem anomenat inspiracions on volem fer-vos partíceps de tot allò que com el propi títul diu ens ha semblat inspirador durant els mesos que portem viatjant.

Temps enrera vam rebre un email de la Fina on ens animava a seguir amb la nostra aventura en uns moments un tant difícils per nosaltres, amb un acertat fragment del poema "Viatge a Ítaca" de Constantine Cavafy. Cal dir que des d'aleshores s'ha convertit en el nostre lema per continuar amb el nostre viatge. Ara el volem compartir amb tots vosaltres:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

(...)"

Kavafis (Grècia, 1863-1933). Traduït al català per Carles Riba.