Hola family, amics i lectors ocasionals del nostre diari, els nostres dies a Varkala toquen a la seva fi. Avui mateix hem anat a fer la reserva del tren i demà a la tarda toquem el dos, amb pena i alegria a la vegada.

Pena per el que deixarem aquí, la platja negra, les vistes del penyasegat i les caminades fins a Capri. Però sobretot, per el grapat de Nepalís que porten el restaurant on anem a menjar i amb els que inevitablement hem acabat fent amistat. Gent molt maca i sobretot treballadora, com tots els nepalís i tibetans que venen al sud de la Índia a fer la feina que haurien de fer els indios i no fan.

Però també marxem d'aquí amb alegria, sapiguent que ens esperen noves aventures, però sobretot molts reptes personals i moltes coses per aprendre.

No viatgem sols, el Peter, un home alemany de mitjana edat, ha decidit apuntar-se a la nostra partida i acompanyar-nos fins al nostre destí, on vol passar-hi tot un mes.

Tot i que té varies carreres universitàries, quan va complir els quaranta va decidir que volia provar altres coses, que no estava del tot satisfet amb el que tenia a Alemanya, des d'aleshores porta ja més de tres anys viatjant i ha aprofitat tot aquest temps per estudiar temes relacionats amb l'ayurveda, el reiki, i més recentment, el prana healing.

Són temes que sempre m'han sonat força esotèrics i mai no m'han inspirat molta confiança, tenir una persona amb els coneixements del Peter per poder-li preguntar tots els dubtes que tenim és un plaer, i més quan les seves respostes són clares i senzilles, allunyades del esoterisme que hauria esperat i més properes al món terrenal.

No és de reiki ni de prana healing que en volem aprendre, però és inspirador i a la vegada em fa pensar que realment tot és possible, a la Índia i a qualsevol altre lloc.