Els últims 10 dies els hem passat a Jodhpur, coneguda com la ciutat blava ja que la seva part antiga esdevé com un conglomerat de cases gairebé totes de color blau. Es diu que antigament només eren de color blau les cases de les famílies brahmins, que les pintaven d'aquest color per ser diferenciats; amb el pas del temps la resta del veïnat s'afegí a la moda i transformaren la ciutat en tot un conjunt de blau.

Aquesta ciutat també posseeix un fort ben maco, on encara es guarden certes relíquies dels temps dels maharajàs i les maharanís. Per no parlar de l'espectacular palau que actualment ha quedat reduït en la seva meitat per esdevenir un hotel d'alt prestigi per gent amb un poder adquisitiu considerable.

A part dels monuments històrics que es poden trobar a Jodhpur, nosaltres hem descobert un petit tresor amagat entre els carrerons d'aquesta gran ciutat; es tracte d'una guesthouse en la que ens hem allotjat durant aquests dies i on ens hem trobat com a casa, allotjant-nos a la bonica habitació maharaní i apalancant-nos a la seva terrassa durant hores i hores mentre preníem un deliciós chai. Aquesta guesthouse de nom Durag Niwas i és un lloc bonic i tranquil decorat amb coixins i teles de colors que fan traslladar-te per uns moments o per unes hores a temps passats. tanmateix, això no és el millor, ja que el seu propietari és un noi encantador que d'es d'un primer moment ens ha tractat com a veritables guests i amics de tota la vida, portant-nos al cinema, a sopar, passant llargues tardes xerrant amb ell de tot tipus de coses.

Per cert, també comentar-vos que hem conseguit obtenir una conexió a internet permanent, per tant ara des de qualsevol lloc i a qualsevol hora podem actualitzar la pàgina i posar noves notícies i fotos, i així fer de dospeixos una pàgina més interactiva on hi podem participar a diari ja que en aquests últims mesos les conexions no han estat gaire bones i ens dificultava l'actualització de la web.

Ara que ens trobem a Dharamsala i sembla que tenim millors conexions d'internet estem pujant algunes de les últimes fotos que hem fet; la resta queden a la espera que la nostra col•laboradora Bea des de Barcelona pugui pujar les fotos que hem anat fent en aquests últims dos mesos.

Dharamsala, concretament Mac Leo Gang que és on ens trobem actualment, ens està agradant molt ja que tot i que és força turístic, s'hi respira molta tranquil•litat i calma.

Aquest indret és la residència del Dhalai Lama i es poden trobar moltíssims tibetans refugiats que van arribar fins aquí exiliats de la Xina. I és que el que va fer la Xina anys enrere no té nom, destruint temples, censurant la cultura tibetana i volent establir una hegemonia de la cultura xinesa per sobre de tot i tothom.

Avui en dia, 41 anys després que el Dalai Lama marxés en exili continuen arribant cada any a la Índia al voltant de 2000 tibetans, que fugen de la dictadura que es respira a Xina sota una màscara de comunisme.

Parlant amb algun tibetà i llegint alguns escrits, ens ha sorprès no gratament i fins i tot ens ha esgarrifat el fet de com els tibetans avui en dia, després de tants d'anys continuen sents permanents refugiats a la Índia, que no disposen de passaport ni nacionalitat, únicament tenen un tros de paper groc que recull la seva identitat; essent presos en un país del que no poden sortir, no podent visitar a cap dels seus familiars que es puguin trobar a la xina o a qualsevol altre indret del món.

Trobeu que en els temps que corren això pot ser normal? nosaltres creiem que no i ens sorprèn que cap govern s'hagi sensibilitzat amb el poble tibetà i hagi mogut fitxa per mirar de resoldre aquest greu problema que tenen els tibetans. Des de dospeixos no podem dir res més que: FREE TIBET

Als reportatges de La 2 havia vist com Srinagar era comparat amb el paradís, un lloc d'una bellesa extraordinària i d'una pau inigualable. Havia vist també com les shikaras, les petites barques de colors, navegaven lentament per el llac ple de nenúfars deixant passar el temps sense presa.

Havia vist també com alguna houseboat de fusta decorada amb filigranes flotava al ben mig del llac, lluny de tot, aliena al que passava a la vora on els pescadors preparaven els seus estris per començar la seva jornada i la gent mirava al cel intentant saber si aquell dia plouria o no.

Uns doscents kilometres abans d'arribar a Srinagar van començara pujar al bus una serie de personatges oferint-nos insistentment allotjament, trekings i altres serveis turístics. I quan vam arribar a l'estació un exercit d'aquestos caçadors de turistes ens esperaven ja impacients. Quan es va obrir la porta, en lloc de deixar-nos sortir, van entrar tots ells de cop a oferir-nos els seus serveis, hotel, houseboat, excursions, taxis o guia turístic... com si allò fos la fi del món i aquella la nostra ultima oportunitat de gaudir de la vida.

Vam sortir de l'estació tan ràpid com vam poder i alguns d'ells ens van seguir amb una targeta del seu hotel a la ma. A tots aquestos s'hi van afegir els conductors d'autorickshaws que esperaven a la carretera. Nosaltres vam continuar caminant, casi corren, sense saber cap a on anàvem, la qüestió era sortir d'allí. Volíem anar cap al llac on hi havia un hotel que ens havíem recomenat, així que quan vam veure un policia vam anar a demanar-li cap a quin costat havíem d'anar. Ell ens va oferir allotjament i taxi, però no ens va indicar la direcció que havíem d'agafar.

Una bona estona després i encara amb un grup de paios al darrera oferint-nos a crits els seus hotels, vam trobar el llac on els nenúfars havien estat substituits per ampolles de plastic i altres tipus d'escombraries. Els pescadors ja no hi eren i en el seu lloc hi havia venedors de pashminas i una quantitat inimaginable de shikaras amb els seus tripulants oferint-nos hotel, hashis i una volta pel llac.

Les houseboats ocupaven una gran part del llac, n'hi havia cents, mils. Algunes mig enfonsades, d'altres enfonsades del tot i amb les filigranes de la fusta tapada per cartells publicitaris. A la nit aquestes cases flotants encenien llums de colors i posaven musica de Pink Floid i The Doors.

Una vegada acomodats al hotel, quan encara ens en feiem creus, ens van tocar a la porta. Era un venedor a domicili que ens volia vendre joies al que vaig acabar tancant-li la porta als morros perquè sembla que no entenia la paraula NO.

Al dia següent ens va sorprendre poder passejar per la part antiga de la ciutat sense que ningú ens oferís res. Als jardins mogols hi vam trobar la bellesa que ha perdut la ciutat, i a mitja tarda ens vam retrobar amb la pau que haviem donat per impossible donant una volta amb shikara per els canals del llac entre els jardins flotants.

Avui és el nostre últim dia a Leh, i és que demà a la matinada partirem cap a Srinagar, capital del Kashmiri, fent parada a Kargil on hi restarem una nit ja que sino el viatge és de més de 20 hores seguides d'autobús.

Leh, ciutat que en un primer moment no ens va acabar d'agradar massa ja que la vam trobar molt turística, amb el pas dels dies ens ha anat encisant i ara mateix ens fa força pena haver de deixar-la per continuar el nostre viatge.

I és que en aquesta ciutat ens hi hem trobat molt a gust. La guesthouse on estem té els llits més confortables de tot el nostre viatge, i la família que hi treballa ens ha fet sentir com a casa, amb la seva cuina ladahki i les indicacions del que valia la pena visitar i el que no. També hem trobat una farmàcia on hi pots trobar de tot, sembla d'aquelles farmàcies que hi han a Andorra on hi entres per una crema i surts amb la cistella plena d'altres coses i és que aquí a la India feia temps que no trobavem una tenda amb tants de productes de bellesa, confort i benestar, el que m'ha fet reviure certs instints consumistes. Per no dir la facilitat amb la que es troben pel.licules pireatilles bollywood, lo ultimo de lo ultimo!!! i revistes de cotilleo amb lo mes hot hot del famoseo bollywodiense....

Aquí a Leh vam descobrir una cafeteria al estil Starbucks, on la gent, principalment els turistes, s'apalanquen amb els seus llibres mentre fan un deliciós café o chai, jo recomano el ice cream cofee, que és una mena de batut de café amb una bola de gelat de vainilla...ummm deliciós.

A nivell culinari, val a dir que hem fet descobriments força interessants, per no anar més lluny, avui ens hem acomiadat de la cuina d'un magnífic restaurant anomenat Tibetan kitchen, havent demanat uns chopsueys de verdures esquissits i uns momos vegetals amb formatge que treien el sentit i tot per un mòdic preu de 230 rupies, que vindrien a ser uns quatre euros. A vegades fem comparacions amb el preu que això hauria estat si ho haguessim menjat a Barcelona i ens entre el riure.

Per no parlar dels deliciosos Lassis de Berrys que hem estat prenent aquests dies a un lloc anomenat Domza, establiment força sensibilitzat amb el medi ambient que filtra aigua perquè així els turistes omplim allà les nostres ampolles i no es malgasti més plàstic; que aquí a la India esdevé un problema important ja que s'arriben a acomular enormes quantitats de plàstics que no es poden reciclar i generen un excedent descombreries que no us podeu ni arribar a imaginar.

Des del passat dia 1 de setembre es celebren els festivals de Ladahk i hem estat de festes, chiringuitos per tot arreu que venen les coses més insòlites: llinternes, mesuradors d'electricitat, perfums a preus irrisòris, falsificacions de roba d'esport de marca tals com adidas, nike, etc. Taperwares, caçoles....si si si tot això en un mateix recinte i amb la gent tornant-se boja per adquirir algun d'aquests productes. Tinc que dir que jo no vaig estar menys i vaig comprar-me una llinterna de leds que segons em van dir pot estar durant 5 dies en marxa ininterrompudament; quina maravella ja que això a la India pot ser molt i molt útil.

El fet de trobar-nos a Leh durant aquestes festivitats també ens ha permés poder viure de ben aprop un vall de màscares al Gompa de Thiksey, on al ritme dels bongs, platillos i trompetes els monjos disfracats amb màscares de lo més curioses, ballaven i representaven diverses escenes religioses Budhistes.

Amb tot això, ens acomiadem de Leh i li díem fins aviat, qui sap potser l'any que ve ens tornem a trobar.