Hello family & amics, son la una de la nit i demà al matí agafarem el vol de Chennai a Sri Lanka, acabam de fer la reserva i esperem que ens portin els billets d'aqui a una hora.

Sortim a les 10:30 del matí i arribarem allí cap a les 12:00, encara no sabem si farem nit a Colombo o si agafarem bus cap a algun poble dels voltans, està per decidir.

La nostra conexiò a internet tampoc funcionarà. Mirarem de conectarnos des de algun ciber per tal d'anar llegint els mails i tenir-vos informats, però segurament no ho farem amb tanta frequencia com ara.

En quant al estat de salut ja estic millor, he començat a prendrem uns antibiotics que son per aquest tipus d'infeccions alimentaries, em deixen el cos una mica fet pols perque es veu que son molt forts però al menys hem vaig recuperant i ja no he tornat a tenir febre.

La idea que tenim ara és de trobar algun poblet al sud de Sri Lanka a prop de la costa on poder passar un parell de setmanes reposant, descansant, dormint, prenent el sol i pensant el nou enfoc que li volem donar a la nostra aventura, el viatje per Tamil Nadul ha estat mes dur del que ens imaginavem i molt mes car del que podriem haver pensat, però la experiencia que n'hem tret no te preu.

Aquesta partida de la India ens ha deixat descolocats i decepcionats fins al punt de plantejarnos si ens val la pena continuar viatjant per aquest pais. Sens dubte el viatje a Sri Lanka és un punt i a part per aquestos dos peixos viatjers que tantes coses els hi queden per aprendre.

Ja ho deia aquella canço del George Harrison; Quant mes lluny viatjo, menys coses se.

Fa quatre dies que vam marxar d'Auroville amb la idea d'aprofitar el temps que ens queda a la India, abans d'anar a Sri Lanka per renovar la nostra Visa, i visitar la resta de llocs interessants a l'estat de Tamil Nadul.

Durant aquests dies hem anat per feina i hem visitat les ciutats de Chidambaram, tanjavur i Trichy i teníem idea de vistar Madurai, Rameswaram i Chennai en els propers dies; el fet és que Tamil Nadú està resultant força decepcionant. L'únic punt d'interès de totes aquestes ciutats són els seus temples amb forma de torre i amb figures colorides de diferents Déus representant escenes religioses; val a dir, que quan veus un d'aquests temples ja els has vist tots.

D' altra banda, és força difícil trobar hotels econòmics ens els que no ens trobem certs animals de companyia del tipus...cucaracha i és que la regió de Tamil Nadú està resultant molt i molt bruta. Per no fer esment del menjar, ja que hem d'anar als hotels de més luxe per poder menjar en certes condicions de salubritat i això no treu que algun dia no hàgim agafat alguna intoxicació alimentària, feu-vos una idea, quin horror! ës difí´cil d'imaginar, i encara més venint d'om veníem, havent menjat tant i tant bé a Auroville, amb lo net i tranquil que estava tot!

Per tots aquests motius hem decidit que demà si el nostre estat de salut ens ho permet (res seriós, com ja podreu imaginar) agafarem tren i sortirem cames ajudeu-me cap a l'estat de Kerala a veure si podem gaudir per uns dies de bones platges, on pendre el sol mentre ens prenem un suc de coco a l'ombra d'una palmera.

Que us fem una miqueta d'enveja? però de la sana eh! prometem penjar alguna foto.

Canvi de plans, hem anat a parar a Chennai, d'aquí uns dies volem a Colombo.

Gràcies a la nostra col·laboradora a la seu de Barcelona, la Bea, ja tenim noves fotos penjades a la web a les categories de Kullu, Manikaran, Vall de Nubra i Auroville.

Enjoy!!!

Avui és el nostre quart dia a Auroville, un indret molt curiós ja que es tracte d'un projecte experimental que està en funcionament des de fa aproximadament 50 anys.

Fent-vos un petit resum, Auroville és una comunitat on hi conviuen milers de persones d'arreu del món. No sabem encara del cert com funciona però pel que hem pogut veurei i llegit, aquí la gent s'associa per comunitats on conviuen un munt de gent amb interessos afins i treballant en projectes comuns que d'alguna manera veneficien a tot Auroville. Hi han comunitats d'expressió artística, comunitats de cultius ecològics, de fabricació de paper i roba de cotó principalment, etc.

El sistema econòmic d'aquest projecte és força peculiar; sense anar més lluny, l'altre dia vam anar a prendre un cafè i no vam poder pendre'l ja que no acceptaven diner en efectiu. Per poder gaudir dels serveis que Auroville posseeix has d'obrir una conte al servei financier i després pots pagar a qualsevol lloc únicament identificant-he. Tot plegat parteix de la idea de no haver d'intercanviar diners tot i que des del nostre punt de vista aquest sistema inèdit arriba a ser el mateix ja que d'una manera o una altra hi han diners pel mig.

la gent que després d'haver passat uns mesos en Auroville i decideix quedar-s'hi a viure, sembla ser que ha de treballar per la comunitat i passen a una llista d'espera per poder construir la seva casa amb els dissenys més innovadors que us pogueu imaginar, ja que aquí viuen i treballen molts arquitectes que tenen plena llibertat a l'hora de dissenyar les vivendes.

Aquest indret ens té realment encuriosists i un tant confussos, així que mirarem de passar uns dies més per aquí i treure alguna cosa més en clar, ja veurem si és possible....

D'altra banda, aquest lloc és preciós; ens trobem al ben mig de la natura, rodejats de vegetació per totes bandes i com entre lloc i lloc potser hi ha una distància d'un kilòmetre, tothom es mou en bicicleta ja que l'espai està habilitat per anar-hi així. Així que aquests dies estem fent força esport, tal i com podreu veure en alguna de les fotos que estem pujant.

Després de Jodhpur vam aparcar el nostre cul a Ahmedabad, que ha resultat ser una ciutat enorme on hi ha mes rickshaws que cotxes i on es mes fàcil fer-se una camisa a mida que comprar una ampolla d'aigua.

El que si va ser interessant en aquesta ciutat va ser visitar el ashram que va fundar Gandi fa ara casi cent anys i que està convertit en part en un museu i un important punt turístic. Per altre banda continua funcionant i encara hi ha gent que hi viu i hi treballa, així es que vam conèixer a un dels professors que amablement ens va ensenyar l'escola del ashram i tot els treballs que fan els crios, sempre amb paper reciclat que fabriquen allí mateix.

Des de Ahmedabad ens vam trobar que alguns trens estaven plens i vam decidir fer el salt directament al sud de la India, ens vam fotre a dins d'un tren i vint i quatre hores mes tard ens hem despertat a Hyderabad, el Silicon Valley de la India i segurament una de les ciutats on mes hem pogut apreciar la diferencia social entre rics i pobres.

Les cases de luxe surten com bolets envoltades de chabolas a punt de caure, tendes de moda apareixen amb els seus guardes de seguretat que fan fore als indesitjables captaires, i on els cotxes nets i brillants dels mes 'afortunats' enlluernen als pobres conductors de rickshaws que se les veuen putes per arribar a final de mes.

Aquest vespre agafarem un altre tren nocturn cap a Bangalore on continuarem les nostres aventures, tot i que viatjar en tren tampoc es 'moco de pavo'.