Al llarg d'aquest gairebé any de viatge, molts de vosaltres en heu preguntat com és la India? quina olor fa? com es viu allà? nosaltres hem mirat de respondre-us bonament com hem pogut, tot i que us hem de confessar que no es fàcil d'explicar amb paraules. La Índia s'ha de viure. ës un tòpic escoltar com la gent diu que de l'Índia pots acabar bojament enamorat o bé no voler saber-ne res més, en realitat per nosaltres l'Índia és un país que l'estimem tant com l'odiem.

Moltes vegades tinc la sensació que ens han venut la Índia d'una manera que no és del tot certa, aquella Índia que llegim als llibres o veiem a les pel·lícules, La índia dels colors, els somriures, les espècies, l'incens, l'espiritualitat. La Índia té una altra cara que no agrada tant al turista, la Índia de la brutícia, les pudors, la pobresa, el caos, la corrupció, la injustícia, la decadència.

I el que més em sorprèn de la Índia és que en un mateix dia un pot experimentar els seus dos extrems, i passar de la felicitat més absoluta a l'enrabiament més desmesurat en qüestió de minuts i repetides vegades al dia.

Canviant de tema, avui volem compartir amb vosaltres un video que hem fet aquest matí, tot just quan hem baixat a pondicherry a fer un cop d'ull a unes botigues, aquí teniu un exemple de com són els carrers de la Índia.

Diumenge passat vam decidir que ens venia de gust sortir d'Auroville i canviar d'aires ni que fos per unes hores, així que vam preparar la nostra motxilla d'excursionista i ens en vam anar a Mamallapuram, un poble que queda entre Pondy i Chennai.

Mamallapuram es conegut, bàsicament, per les seves escultures fetes a les roques, hi ha esculpit de tot, des de figures religioses fins a temples sencers.

El poble en si mateix és molt lleig, no té cap encant especial, i la visita dels seus temples és l'únic reclam turístic del lloc.

Vam visitar el temple de les cinc rathas, que és un complexe de cinc petits temples on les figures estan esculpides a la pròpia roca. També vam visitar un altre temple d'aquest mateix estil al costat de la platja. i Finalment en un altre recinte vam visitar la krishna's butter ball (la bola de mantega de Krishna) no tenim la mínima idea del perquè d'aquest nom, ja que no és res més que una enorme roca posada al ben mig del no res.

A la galeria de fotos de Tamil Nadu trobareu les fotografies pujades d'aquest dia.

actualització: la Natalia ens preguntava si la roca és buida per darrere, així que posem una altre foto perquè pugueu veure com és.

Hola a tots i a totes, feia dies que volíem escriure alguna cosa per la web però no trobàvem el moment, finalment he decidit acabar amb aquest silenci i informar-vos de com transcorren els nostres dies.

Hem de dir-vos que continuem a Auroville, subsistint a la calor tan tremenda que està fent per aquí. Perquè us feu una idea, durant el dia estem al voltant dels 40 graus amb un humitat del 90%, així que ja us podeu imaginar el que això significa, menys mal que a la nit refresca i podem descansar mitjanament bé. Hem de beure moltíssima aigua per no deshidratar-nos i hem hagut de baixar el ritme de treball, sobretot a les hores de més calor, perquè no ens donés un patatús. Tanmateix, estem aprofitant les oportunitats que aquest lloc ens ofereix i ens hem posat les piles amb les llengües. Ara mateix estem estudiant anglès, italià i alemany, i la setmana que ve començarem amb el francès. A Auroville hi ha gent de tot arreu del món i per tant, està al nostre abast poder practicar diferents llengües a la vegada.

També estem coneixent gent molt maca; altres viatgers que s'han aturat a Auroville per pura casualitat, gent que ve expressament a desenvolupar projectes relacionats amb el món del cultiu ecològic i les energies renovables, o bé, gent interessada en el projecte social i/o espiritual que Sri Aurovindo i La Mare van iniciar ara fa més de 40 anys.

Tanmateix, avui us vull ensenyar com en els últims dies hem estat fent totxos de terra comprimida que seran posteriorment utilitzats per construir habitatges per a futurs aurovilians. Els totxos que aquí es creen són totalment biodegradables ja que es composen de la pròpia terra extreta a Auroville i a l'hora d'utilitzar-los s'encaixen con si de peces de Lego es tractés. Aquest projecte està sent portat per l'equip de professionals i voluntaris que forma l'Earth Institute d'Auroville. Feu un cop d'ull al vídeo i ja m'explicareu que us sembla.