diumenge
29
juny

Krabi, al sud-oest de Tailàndia

Hola de nou, per aquí tornem a estar. Avui aprofitant que tenim connexió a la habitació de la nostra guesthouse actualitzem i pugem algunes fotos noves a la galeria.

En l'últim escrit us vam deixar amb la incògnita d'on aniríem a parar, doncs bé, la veritat és que ni nosaltres mateixos ho sabíem així que ahir vam decidir aixecar-nos de bon matí per agafar el bot que ens havia de deixar de nou a terra, concretament a Kuala Besut i a partir d'aquí ens vam deixar fluir.

Un cop vam arribar al port vam conèixer l'Anna i el federico, una parella molt maca que ara anava direcció a Tailàndia i que ens va oferir de compartir un taxi per creuar la Frontera de Malàsia fins a Tailàndia. A l'Ivan i a mi ens va semblar bé la proposta i ens hi vam anar amb ells. Després de fer uns 120 kilòmetres, tot explicant les anècdotes dels nostres respectius viatges, vam arribar a la frontera de Malàsia amb Tailàndia. El taxi que ens havia dut fins aquell punt era de Malàsia i per qüestions legals d'immigració no ens podia acompanyar fins l'altre extrem, així que vam haver d'agafar les motxilles i creuar la frontera a peu.

Moto carro Un cop ens trobàvem en territori tailandès, havíem d'arribar fins a la parada de tren més propera que estava a un parell de kilòmetres, i vam agafar una mena de motociclor (bàsicament una moto que carregava un carro). Arribats a la estació de tren, ràpidament ens vam acomiadar del Federico i l'Anna ( els que esperem que visitin la pàgina i puguem estar en contacte per email) i vam agafar el primer tren que sortia en direcció a Bangkok; això si, nosaltres ens vam aturar a mig camí, exactament a Hadyai per agafar un bus que ens portaria fins a Krabi, el nostre destí final del dia. Cal dir que vam arribar a Kravi a les 10 de la nit, super cansats i atordits per la música horrorosa que vam haver d'aguantar durant 5 hores en l'autobús, això si, aquesta nit no us podeu imaginar lo bé que hem dormit.

Avui ens estem prenent el dia amb calma i demà ja veurem quines coses tenim per visitar. Per aquest poblet tenim pensat estar-nos un parell de dies més, així que si agafeu un mapa podreu esbrinar quin serà el nostre proper destí.

Ens anem a...

divendres
27
juny

Les Illes Perenthian

Ivan a KecilAvui us escribim des de les Perenthian islands, al nord est de Malàsia. Abans d'ahir a la nit vam agafar un bus nocturn i en vuit hores ens vam plantar a la ciutat de Kuala Besut on vam muntar-nos en una barca i en menys de mitja hora ens trobàvem a Kecil, una de les petites illes de les Perenthian.

Aquestes illes són força turístiques, a part d'uns quants resorts (bastant cutres) i alguna guesthouse que envolten les platges no hi ha res més, així que la gent aquí o bé fa snorkelling i buceig o bé es queda repamplimflat a les platges fent el gos tot el dia. Hem de dir que les platges són de lo milloret que hem trobat durant aquest any de viatge, ni Sri Lanka ni India estan a l'alçada, això si, tampoc tenen res a envejar de qualsevol de les platges que podríem trobar a Formentera.

Hem fet dos dies per aquí i ja en tenim prou, necessitem estímuls i activitat, després d'haver estat gairebé els dos últims mesos sense fer res a Auroville el cos ens demana mouren's i visitar nous indrets.

Demà de bon matí agafarem un bot i ens en tornarem a Kuala Besut a veure si hi ha sort i trobem autobús per anar a...

dimecres
25
juny

Malaysia

Torres pedronesHola a tots i a totes, avui no tinc gaire temps per escriure, així que farem un actualització rapideta. Us escric des del Starbucks d'un centre comercial a Kuala Lumpur, capital de Malaysia. Hem passat tres dies per aquesta ciutat visitant mezquites, centres comercials i edificis impressionants.

Aquesta mateixa nit, deixarem la ciutat per agafar un bus durant 8 hores i després un ferry un parell d'hores més i ens plantarem en el nostre proper destí. Teniu alguna idea d'on serà?

Avui ens anem a....

divendres
20
juny

Singapore

teatre de SingaporeHola a tots i a totes, ahir de bon matí vam abandonar la Índia per trepitjat per primera vegada Singapur, una de les ciutats més modernes, civilitzades i cosmopolites del món.

Avui ha estat el nostre segon dia en aquesta ciutat-país i estem encantats, teníen ganes de civilització i és que un any sencer a la Índia, ens ha fet oblidar coses bàsiques de la vida moderna.

Singapur és una ciutat verda, neta on trobes centres comercials infinits a cada cantonada, un lloc per quedar-s'hi a viure sempre i quan tinguis una cartera ben plena de bitllets. aquests dies per aquí ens estem deixant una pasta, però també ens estem mimant una mica i ens estem donant algun capritxet, que ja ens ho mereixíem. La meva targeta de crèdit està tremolant, hem comprat una mica de roba i he anat a la perruqueria.

Hem observat que el poder adquisitiu de la gent que viu en aquest país ha de ser elevadíssim, han de tenir un sous de la hòstia per poder permetre's aquest ritme de consum. La veritat és que l'ambient que es percep és força diferent a Espanya, aquí no es parla de crisi, més bé tot el contrari, tothom té diners per donar-se un capritxet, sortir a sopar fora i dur un mòbil o un reproductor mp3 de última generació, i el més important, sel's veu feliços. Avui amb l'Ivan parlàvem que ens hi podríem quedar per aquí una temporadeta, això si, ens hauríem de buscar una feina perquè sinó seria la nostra ruïna.

En els aparadors de les tendes no fem altra cosa que veure marques d'alta costura i les tendres de Channel, Prada, Louis Buitton són el pa de cada dia.

Avui hem agafat el metro per travessar tota la ciutat i acostar-nos al teatre Esplanade, amb una arquitectura ultra moderna. Agafar el metro ha estat tota una aventura, és super silenciós i net i les andanes estan tancades amb unes vidrieres, quan arriba el metro s'obren les portes i es pot accedir al vagó. Crec que aquest sistema l'haurien d'aplicar a Barcelona i així ens estalviaríem que cada dos per tres el metro estigui fora de servei perquè a algú li ha donat per llençar-se a la via.

Les nits des de la finestra del nostre hotel són super entretingudes i és que estem al red light district que en diuen, que en altres paraules seria el barri de putes. Però us espanteu ho penseu que en quin barri ens hem anat a ficar, pel que sembla aquí la prostitució és vista amb uns altres ulls que en Europa, les noies van molt arregladetes i mones i en quan veuen a algun noi caminant sol pel carrer se li tiren a sobre com una àguila capturaria a la seva pressa, l'agafen del braç i li comencen a dir coses en singapurès que nosaltres no hem arribat a entendre però que ens podem arribar a imaginar.

Aquí us deixem aquest vídeo perquè feu un tastet del que us expliquem

Tenim pensat estar per aquí un dia més, ja tenim bitllets per marxar al nostre proper destí. A que no sabeu on serà? Només us dic que aquesta vegada no agafarem cap avió, hi anirem per terra.

Ens anem cap a...

dilluns
16
juny

Ja ha arribat!

SandraHola a tots i a totes, avui estem molt contents i és que hem tingut de bon matí una molt bona noticia, el meu passaport ja ha arribat. Així que moltíssimes gràcies a tots aquells que vau respondre a la nostra crida i vau posar-nos espelmetes, perquè escolta, ha funcionat.

Ens sentim feliços, lliures, positius, optimistes i és que després de gairebé dos mesos d'espera, ja disposo del meu nou passaport, quina alegria!

Així que demà comprarem bitllets i dijous emprendre'm un nou camí cap a un altre país que a dia d'avui ens desperta certa curiositat. Les expectatives són diferents a les que teníem ara fa un any, quan vam decidir anar cap a la Índia. Ara la perspectiva és molt diferent, hem après a no tenir expectatives i això fa que encara anem més a la aventura, arriscant cada vegada una miqueta més. Ens disposem a arribar a un país sense reserves i sense cap guia que carregar a l'esquena, aquests maleïts llibres al final fan més nosa que servei, i ens deixarem endur per la intuïció que poques vegades falla.

Arribat aquest punt, molts de vosaltres us estareu preguntant cap a on ens dirirgim; doncs bé, per donar-li un toc més emocionant fins dijous o divendres no us direm res, i mirarem d'actualitzar ja des de nou destí.

Dospeixos posa punt i final a una etapa, després d'un any voltant per la Índia creiem que ja ha arribat el moment de canviar d'aires. No sabem si tornarem a la Índia, i quina serà a partir d'ara la nostra relació amb aquest país, on hem viscut coses bones i d'altres no tant bones. Això sí, tant l'Ivan com jo coincidim en que l'experiència que hem tret durant aquest any no la canviem per res i ara és moment de més.

Aquí us deixem un dels nostres últims vídeos a la Índia.

Fins aviat a tots, Dospeixos es disposa a viatjar cap a ...

... ben aviat ho sabreu.

dilluns
9
juny

Avui fa un any

Hola a tots i a totes, avui m'he decidit a escriure no perquè tinguem una nova aventura per explicar, sinó per tenir-vos informats i que no patiu per nosaltres.

Com molts de vosaltres sabreu, encara ens trobem a Auroville i els dies per aquí a part de calurosos no estan sent gaire emocionants. Si fos per nosaltres ja faria dies que haguéssim marxat d'aquí, tenim ganes d'agafar motxilles i fer camí; la qüestió és que estem esperant el meu nou passaport i pel que sembla això està portant cua.

Fa ja gairebé dos mesos que l'estic tramitant i he de dir-vos que contactar amb l'Ambaixada Espanyola a la Índia està resultant ser més dur del que em pensava. Primer et diuen que t'enviaran un document que no arriba mai, després que el procés està en curs i finalment quan un pensa que el passaport està a punt d'arribar t'acabes assabentant que ha hagut algun problema amb una maleïda màquina i no s'ha pogut efectuar la petició, això sí, un mes després de que tinguin la teva sol·licitud i el teu antic passaport sobre la taula d'algun funcionari del govern. I és que si ens queixem de com funciona la burocràcia a Espanya, no us podeu fer a la idea de com és la burocràcia espanyola a la Índia, hi ha per llogar-hi cadires.

Com podeu observar estem força cremats, i en quant arribi el meu passaport, si és que arriba en algun moment, tocarem el dos d'aquest país. Conyes a part, el proper mes se'ns acaba el visat i no volem ser uns il·legals a la Índia. Així que fem una crida a tots els que ens llegiu perquè ens poseu una espelmeta o li reseu a qui més ràbia us faci perquè ens arribi el passaport ben aviat, gràcies.

D'altra banda, si m'he decidit a escriure de nou ha estat perquè avui fa exactament un any que Dospeixos va fer maletes i va agafar un avió cap a la Índia. Sí nois, ja fa un any i hem de dir-vos que el temps passa volant.

Durant aquest any hem viscut moltíssimes experiències, hem conegut a molta gent i tant l'Ivan com jo coincidim en la idea que fins i tot nosaltres mateixos hem canviat tant en la nostra manera de pensar, com en la manera de veure les coses i fins i tot en com ens plantegem la vida en endavant. Quan un es troba fora de casa durant tant de temps sembla que canvia el prisma amb el que un acostuma a veure la realitat. Quan parlem amb la família i els amics ens adonem que per allà les coses no canvien, continuen com sempre.

Evidentment, hi han moments que trobem a faltar la família, la nostra gent i la nostra terra, però sabem que tot seguirà en el seu lloc i és per això que creiem que la nostra aventura encara pot continuar, i prometem mantenir-vos informats.

Correcció: avui gràcies a la informació facilitada pel meu pare m'he adonat que no vam marxar el dia 9 de juny sinó el 8. Papa, tenies raó i gràcies per ser el primer en felicitar-nos, fins i tot abans de que nosaltres mateixos ens haguéssim adonat.